Diuen que fer activitat física regular i moderada és molt positiu per al cos. Cert. No només per mantenir-nos en forma mínimament, sinó per buidar la nostra ment de cabòries i pensaments tòxics que ens poden arribar a torturar en alguns casos. El que està clar és que sortir a "escampar la boira", "estirar les cames", "prendre l'aire" i tot un reguitzell de frases com aquestes, és molt millor que intentar combatre l'ansietat, l'angoixa o el simple avorriment a base de buidar despiadadament la nevera i els armaris de la cuina. I qui no ho ha fet això??? I immediatament després vénen els remordiments, és clar, amb tota la mala llet del món i amb raó...
Aquest estiu, però, m'he proposat sortir a "pasturar" (m'agrada dir-ho així) regularment els matins i, de moment, ho estic aconseguint: em sento motivada i m'aixeco gairebé cada dia a les 8 del matí i au, a fer salut!!! La veritat és que quan arribes a casa després de caminar et sents mentalment molt bé (físicament, potser no tant, tot i que ja no em puc queixar de tenir cruiximents). I després de la dutxa, no cal ni dir-ho... A més de ser una activitat gratuïta i de desconnexió temporal amb el món, estàs de més bon humor i descanses millor a la nit, cosa que sempre m'ha costat...
Potser amb el fred i la feina (si és que en tenim), costarà més mantenir aquest hàbit, però com amb tot en aquesta vida, fora excuses: si es vol, es pot!!!
