Rescat, però sense avorriment

Després de gairebé un any, m'he decidit a rescatar el blog que amb tanta il·lusió i ganes vaig començar l'estiu passat. L'objectiu del blog era escriure (una de les coses que més m'agrada fer, per cert) per combatre l'avorriment, però tal i com ja proclamo sota del títol, "no sempre amb cara i ulls".

Com diu la chicaquesecomplicabalavida.blogspot.com, sempre es troba temps per escriure qualsevol cosa, ni que siguin "xorrades" i és cert. De fet, els blogs personals sense pretencions com el meu, així ho demostren: "xorrades", pensaments, reflexions, contes... una mica de tot per matar el temps i gaudir d'una estoneta d'escriptura mentre ho comparteixo amb vosaltres. 

Doncs això... mentre espero que em vingui qualsevol excusa per escriure, vaig a fer el sopar. 

Bona nit!!!