Ahir va ser un dia d'aquells que els catalans no oblidarem mai, juntament amb la diada de l'any passat. Tots units per una mateixa causa, un sentiment, un objectiu. I el més important, de forma pacífica, respectuosa i civilitzada: res a veure amb el grup de feixistes que van entrar a Blanquerna (Madrid). Sí, potser sóc d'efectes retardats, però no me n'acabava de fer a l'idea: només érem una petita part d'aquesta cadena humana kilomètrica: un tram de camisetes grogues i estelades, jugant a fer onades esperant el "moment giga-foto" i agafats de la mà amb cares alegres i demanant independència. Alguns, pendents de la ràdio, d'altres, xerrant amb el veí... Quin dia!!!
Avui, estant al cas de l'actualitat als mitjans de comunicació catalans, espanyols i internacionals, me n'adono (a part de que sóc un any més gran...) que el que vam fer és molt fort. Com sempre, hi ha punts de vista per a tots els gustos, fins i tot, s'han dit coses surrealistes, però l'important és que se'n parla i se'n continuarà parlant (espero que més que el coi de "relaxing cup of café con leche" de la Botella). I és que quan volem, en sabem, de lluitar junts!!! Ara més que mai: Visca Catalunya lliure!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada