Un dia plujós de setembre. Observo com cau l'aigua des de la finestra del meu despatx. Escolto la pluja que va i bé, amb més o menys intensitat. Obro la finestra del menjador i sento una olor de terra mullada que em recorda coses de la infantesa. Miro cap a les muntanyes del cingle i veig un cel gris, espès i misteriós que s'imposa tot amenaçant amb més pluja. Els homes del temps sempre ens posen en alerta, però qui sap si finalment plourà o vencerà el sol??? Potser quan acabi d'escriure aquestes quatre ratlles ja haurà acabat de ploure... Sigui com sigui, que bé que s'hi està a casa quan plou!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada